diumenge, 21 d’octubre del 2007

BERNAT I TALLAFERRO (HISTÒRIA)

Bernat I Tallaferro representa l'època de major esplendor de la casa comtal de Besalú,
el seu sobrenom "Scindes Ferro" es deu als grans fets contra els àrabs. També se l'anomena
Príncep i pare de la pàtria.

L'any 1010 Ramon Borrell de Barcelona fa una crida als nobles catalans perquè ajudin
Mohamed.
Acudeixen amés de Tallaferro,Armengol d'Urgell, Hug d'Empúries i els bisbes Aeci de
Barcelona i Arnulf de Vic. Són més de 9000 i van a Còrdova, és l'època de la conquesta
de l'imperi musulmà.

Lluiten contra Suleiman a qui derroten en la campanya anomenada Akbar-al Bakar i
Suleiman fuig a Zafra.

Tornen a lluitar a les planures del Guadiana , prop d'Algesires, i ara és Suleiman qui els
derrota i s'han de replegar a Còrdova, en aquesta segona lluita moren Aeci i Armengol
i resten ferits Arnulf i Odó de Girona. Quan tornen Bernat és anomenat Tallaferro.

Gregori V l'anomenava estimat fill i gloriós comte en la butlla que posava sota la
protecció de Roma el monestir de sant Genís i sant Miquel de Besalú. Quan Odó, bisbe
de Girona, li reclama les esglésies de Beuda i Montagut ell les cedeix, i també quan li
reclama, al següent any, les de Tortellà i Argelaguer.

Quan el monestir de sant Pere de Besalú, començat per Miró, va ser acabat, Tallaferro
el consagra el 23 de setembre de 1003. L'any1006, a instàncies del poble, intervé en
l'elecció de l'Abat.

Es va casar amb Toda, filla de Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, l'any 1007. Va
tenir cinc fills i tres filles,però en el testament només nomena a Adelaida i Constança.
Guillem que el va succeir en el comtat. Guifré que va ser bisbe de Besalú i, a l'extinció
del comtat, de Carcassone. Enric que va ser eclesiàstic i als 25 anys va rebre el bisbat
de Besalú. Hug i Berenguer que varen rebre diferents alous (bens immobles lliures
d'impostos). Garsenda que es va casar amb el vescomte de Narbona. Adelaida que va
ser confinada a viure al monestir de Sant Pau i Constança que va rebre alguns alous.

Va fer diverses donacions per les seves ànimes a Santa Maria de Ripoll,a Sant Miquel
de Cuixà i a Sant Genís i Sant Miquel de Besalú per qui tenia un particular efecte.
Va voler ser independent de la casa de Barcelona i al 1016 va a Roma amb els seus fills
Guillem i Guifré i torna amb un tros de Lignum Crucis i la concessió de Benet VII per
crear un bisbat als seus dominis.

L'any1017 es suprimeix el Monestir de Sant Joan de les Abadesses i gràcies a una
butlla de Benet VII passa a ser Comte de Ripoll i dels seus territoris annexes.
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses, que fundà Guifré el Pilós i que va ser ofert
a Emmón, la seva filla, amb la condició de que si no hi havia successor passés a la
Casa Comtal de Besalú, va ser atorgat a monjos Aquisgranesos després d'una
trifulga entre Tallaferro i la seva germana Ingilberga, que fou a acusada per
Benet VII de comportament impúdic i escandalós a instància de Borrell I, Bisbe de Vic
de l'Abat Oliva, Bisbe de Ripoll, i del mateix Tallaferro.