Tothom que n'ha volgut se n'ha atipat, si més no pels ulls.Vull dir
que els qui han anat al festival de cinema eròtic han pogut exercitar
fins a cansar-se'n una pràctica sexual molt antiga que es diu voyeurisma.
Ara, mirar rai. El el problema ve amb sexe oral. No, no em refereixo
a la llapementa, la xuclamenta o a la xarrupamenta, no:em refereixo
a parlar. Parlar de sexe.Per aquelles coses tant nostres,el poble càtala
fa temps que ha dicidit que la manera més presentable de fer l'amor
en públic(és a dir, de parlar de sexe, que és activitat de gran predicament)
és follar,un verb que jo trobo d'una sonoritat horrorosa. No crec que
que del fet de 'trepitjar raïm per fer-ne most'(que és el significat
primigeni del terme)s'arribés a la idea del coit, ja que l'accepció vulgar
l'hem presa del castellà, malauradament el DIEC va decidir acceptar-lo
i des d'aleshores tot és follar a tort i a dret: deu ser que els agrada el folló.
Ja em perdonaran els modernets però a mi el verb cardar, per molt
originari de la Garrotxa que sigui, no em sembla gens pagerol,si és
que he entès bé per quin motiu el bandejen. És més el trobo molt
contundent, molt..expressiu. Home,de pega sí és que en té una, i és
diguem-ne de tacte: la idea de les punxes de card que inspiren l'acte de
desbrossament si que em fa una mica d'angúnia.La carda, que és l'estri
de la vella activitat de cardar llana d'on es deriva,es diu així precisament
per la forma que té:"Instrument emprat per a pentinar les floques de
cotó i de llana, que consistia en una fusta plana,amb mànec, que tenia
clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro"
Tingueu present, tanmateix,els qui sou sensibles a la visió de les espines
que cardar tampoc és obligatori:també es pot boixar, com fan a Mallorca
(que prové de la boixa,"tap de fusta per tapar un cup, safareig
o un bugader"),catxar, mes corrent a la banda de Lleida, o pitjar,
habitual per les terres del Bages. O encara qualsevol de les moltìssimes
altres formes com es diu al llarg i ample del territori (en aquest aspecte
us recomano l'obra literària de Ferran Torrent, un fantàstic creador d'argot
autòcton ).Cardem, barrinem, copulem i forniquem tant com ens vingui
de gust, però deixem de follar, que de tanta follamenta acabarem ben cardats.
Tret de un cafèambllet
que els qui han anat al festival de cinema eròtic han pogut exercitar
fins a cansar-se'n una pràctica sexual molt antiga que es diu voyeurisma.
Ara, mirar rai. El el problema ve amb sexe oral. No, no em refereixo
a la llapementa, la xuclamenta o a la xarrupamenta, no:em refereixo
a parlar. Parlar de sexe.Per aquelles coses tant nostres,el poble càtala
fa temps que ha dicidit que la manera més presentable de fer l'amor
en públic(és a dir, de parlar de sexe, que és activitat de gran predicament)
és follar,un verb que jo trobo d'una sonoritat horrorosa. No crec que
que del fet de 'trepitjar raïm per fer-ne most'(que és el significat
primigeni del terme)s'arribés a la idea del coit, ja que l'accepció vulgar
l'hem presa del castellà, malauradament el DIEC va decidir acceptar-lo
i des d'aleshores tot és follar a tort i a dret: deu ser que els agrada el folló.
Ja em perdonaran els modernets però a mi el verb cardar, per molt
originari de la Garrotxa que sigui, no em sembla gens pagerol,si és
que he entès bé per quin motiu el bandejen. És més el trobo molt
contundent, molt..expressiu. Home,de pega sí és que en té una, i és
diguem-ne de tacte: la idea de les punxes de card que inspiren l'acte de
desbrossament si que em fa una mica d'angúnia.La carda, que és l'estri
de la vella activitat de cardar llana d'on es deriva,es diu així precisament
per la forma que té:"Instrument emprat per a pentinar les floques de
cotó i de llana, que consistia en una fusta plana,amb mànec, que tenia
clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro"
Tingueu present, tanmateix,els qui sou sensibles a la visió de les espines
que cardar tampoc és obligatori:també es pot boixar, com fan a Mallorca
(que prové de la boixa,"tap de fusta per tapar un cup, safareig
o un bugader"),catxar, mes corrent a la banda de Lleida, o pitjar,
habitual per les terres del Bages. O encara qualsevol de les moltìssimes
altres formes com es diu al llarg i ample del territori (en aquest aspecte
us recomano l'obra literària de Ferran Torrent, un fantàstic creador d'argot
autòcton ).Cardem, barrinem, copulem i forniquem tant com ens vingui
de gust, però deixem de follar, que de tanta follamenta acabarem ben cardats.
Tret de un cafèambllet
3 comentaris:
Doncs a mi ni cardar, ni follar, però comprenc que no sempre "es fa l'amor".
Tinc un petit problema sexual: si no és per a fer-ho amb "amor", no cardo, total, ho que costa arribar-hi no compensarà.
Ja té raó aquest bergant. "Follar" i "polla" són els castellanismes més cretins que circulen pel nostre país. Quan un poble es deixa fotre l'argot ja està acabat. A Mallorca es boixa, es barrina, es pren, es dóna, s'entren els canyissos, etc. però no es "folla".
I pel que fa a l'altre mot repulsiu, només és una gallina jove. Els homes, enmig de les cames hi tenim la tiula, el gànguil, el mabre, la fava, la perdiu o el que sigui.
Publica un comentari a l'entrada